dilluns, 28 d’abril de 2008

Natura salvatge -illa del sud-

Si creieu que l'illa del nord es espectacular prepareu-vos, que la del sud encara ho es mes.
Nomes creuar l'estret de Cook amb el ferry ens vam trobar amb un fabulos arc de Sant Marti.



Un cop a l'illa del sud ha comencat l'espectacle i no hem parat d'al.lucinar! A Kaikoura vam agafar un vaixell hi vam veure catxalots.



I despres, van apareixer els dofins, nadant al costat del vaixell i fent cabrioles, semblava que estessin fent un espectacle especial per nosaltres, perque veiessim tot el que saben fer!



A Oamaru hem anat a l'encontre del pingui yellow-elled, natiu de Nova Zelanda i una de les especies mes extranyes de pinguins petits. Despres de molttes hores d'espera en una platja, morts de fred i camuflats entre matolls, vam tenir la nostra recompensa, i la foto n'es la prova!


Tambe ens trobem foques per tot arreu. Em refereixo als animals, eh! Tota la costa esta plena d'aquests mamifers semi-marins que despres de passar-se el dia cacant peixos en aquestes aigues tant riques del Pacific es retiren a la platja a descansar.









I per acabar els pitjors animals de tots... Els mes salvatges i temibles, els que ningu s'atreveix a acostar-s'hi degut a la seva perillositat... Una especie extranya i desconeguda que els cientifics d'arreu del mon es disputen per estudiar... Els Rodamons!



Aquests animals no estan gaire ben adaptats al clima. O es pelen de fred o el fort sol de l'hemisferi sud els hi socarrima les carasses. Per posar-hi remei s'han hagut de proveir amb roba d'abric, de moment ja tenen anorak, polar, gorro i leotardos! Aixi suporten el clima una mica mes be. Tampoc acaben de dominar les costums del nou habitat: conduir per l'esquerra. De moment ja els hi han posat una multa i algun cop se'ls ha vist anant en direccio contraria! A part d'aixo son una especie que s'intenta adaptar als canvis, valenta, aventurera, arriscada, curiosa i sobretot felic.

diumenge, 20 d’abril de 2008

New Zealand, illa nord

L'espectacularitat de la natura.

Aqui el mar no es blau, es molt blau. L'herba no es verda, es molt verda. Les postes de sol no son vermelles, son molt vermelles. I internet no es car, es molt car! Es per aixo que no ens enrotllem mes i us deixem 4 imatges del que estem veient/vivint/experimentant/disfrutant...

Whakatane


Riu Whanganui



Kapiti coast



Mes Kapiti coast


Un cigne


I els responsables de l'escalfament global del planeta!

Ara estem a Paekakariki, a Kapiti coast, dema anirem a Wellington i des d'alla agafarem un ferry per creuar l'estret de Cook. La propera connexio sera des de l'illa del sud.

Gopi Isa, gracies per tanta informacio, ens anira molt be! Com es nota que et coneixes be aquestes terres d'Aotearoa!

dissabte, 12 d’abril de 2008

La terra es el que queda, un cop els homes han desaparegut (dita maori)

Blue Lake


Blue Lake






Rotorua. Com molt be han dit la Montse i l'Angel Rptorua presenta una gran activitat termal. La regio esta coberta de craters destruits, pous de fang bullint, fumeroles de vapor i tot plegat fa una pudor d'ous podrits (sulfurs) que deu n'hi do! La piscina de la foto es un gran crater i el color de l'aigua es degut a la gran quantitat d'arsenic que conte (quant mes arsenic mes verda es l'aigua).



Rotorua. El color vermellos son precipitacions d'oxid de ferro.



Vapors, vapors i mes vapors que emergeixen d'aquesta piscina de fang bullint.




diumenge, 6 d’abril de 2008

Nova Zelanda, Auckland

Despres de passar uns quants dies sense tocar ni quarts ni hores, dormint quan no toca i amb malestar general, hem superat el jet-lag i hem comencat a gaudir de Nova Zelanda. Els primers pobladors d'aquest pais van ser els maoris, que van arrivar per alla el 1000-1200 AD navegant en canoes des de la Polinesia. Nosaltres hem navegat pel Pacific en un vaixell d'ultima tecnologia i amb totes les modernitats a la busqueda de dofins, balenes i orques que finalment no vam trobar, i es fa impossible d'imaginar que es pugui navegar per aquest ocea tan furios amb una simple canoa construida un tronc d'arbre partit longitudinalment i buidat pel mig. Al 1642 va arribar a aquest paradis el primer europeu, Abel Tasman, i als maoris se'ls hi va acabar la tranquil.litat. A partir d'aqui van anar venint cada cop mes europeus (sobretot francesos i anglesos), missioners, cacadors de balenes, mariners... i van comencar les guerres: maoris contra europeus, maoris contra maoris, maoris i europeus contra maoris... fins que al 1840 maoris i anglesos van signar el tractat de Waitangi i Nova Zelanda va passar a ser una mena de colonia anglesa. Dic "una mena" perque segons qui t'explica l'historia et dira que aixo no era una colonia, que en realitat aqui hi havia mes qualitat de vida que a Anglaterra i segons qui t'ho explica et dira que van arrassar amb la cultura i les tradicions maoris. Que cadascu cregui el que vulgui.

El que no es pot negar es que Nova Zelanda va ser el primer pais del mon en el que les dones van tenir dret a vot, al 1893, i actualment tenen un govern pacifista, politiques anti-nuclears i s'oposen a enviar tropes a Iraq i Afganistan. Dit aixo, a nosaltres ens sembla un pais meravellos per viure (pero tranquils, no ens hi quedarem pas!) amb gent amable, ciutats netissimes i l'espectacularitat de la mare natura per tot arreu.

Pels que ens seguiu amb el mapa: vam arribar a Auckland, ara estem a Paihia (a Bay of Islands) i el proper desti sera Rotorua. Apa siau!

Vista general d'Auckland


Posta de sol a Auckland



Una de les centenars d'illes de Bay of Island



The Hole in the Rock