dissabte, 13 de setembre del 2008

Llac Titicaca i Machu Picchu

Llac Titicaca:

És el llac nagavegable més alt del món (3.800 msnm), ubicat entre l'altiplà peruà-bolivià. A aquesta alcada ja us podeu imaginar que fa un fred que pela, sobretot per la nit. Nosaltres hem agafat un vaixell col.lectiu carregat de gent i mercaderies, que és el transport públic dels habitants del llac, i hem visitat dues de les illes: Uros i Taquile.

Uros és un arxipèlag format per més de 40 illes flotants on tot està relacionat amb la totora, la planta que creix al llac i pot fer una alcada de fins a 5 metres. Els pobladors han creat artificialment aquestes illes apilant capes i més capes de totora, així poden viure enmig del llac. També utilitzen la totora per construir les seves vivendes i canoes. L'illa que nosaltres hem visitat està habitada per 8 families.



Des de l'origen del llac els nadius es desplacaven amb canoes de totora, que segueixen éssent l'actual mode de navegació dels indígenes de les illes d'Uros.



Taquile és una comunitat autòctona de 350 families que viuen dins de les tradicions del s. XIV segons els principis de la vida incaica. Aquí no hi ha avions, ni camions, ni cotxes, ni motos..., tot es fa a peu. Homes i dones pugen les escales de pedra des del port fins al poble carregats amb pesadísims farcells damunt l'esquena i a sobre amb una criatura als bracos. Ah, i sense esbufegar!





Machupicchu: "Muntanya vella"

Es creu que la ciutat de Macchupicchu era el luxós mausoleu del senyor inca Pachakuteq. Ningú dubta que era un santuari de rang superior construit en un lloc privilegiat, entre muntanyes de pendent abrupte, on encara queden restes d'edificis que en el seu moment van estar coberts d'or, temples i palaus, fonts d'aigua construides a les pedres, altars, observatoris còsmics, espais pel culte als morts, vivendes, places i plataformes connectats entre sí per un sistema de carrerons estrets i escalinates.

Realment és un lloc especial, però cal esperar fins a darrera hora de la tarda, quan els autocars de turistes se'n van, per poder apreciar l'energia que desprenen les pedres, observar la precisió de la construcció i escoltar el silenci que t'explica més coses que qualsevol guia cridaner.






Des del Waynapicchu (runes ubicades a 2700 msnm on també hi han alguns temples i terraces) s'observa l'espectacular vista del Machupicchu, com si es tractés d'una maqueta i al fons els meandres del riu Urubamba.


Els dos exploradors, agotats, després d'haver fet la dura ascensió al Waynapicchu.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola nois :

Estem molt contents que estigueu bé , ens agraden molt els vostres barrets .
Per aqui tots bé
Un petó molt gran

La Rambla

Glow ha dit...

Caram, trobo que per estar esgotats, feu molt bona cara, no?

Petó molt fort!

Anònim ha dit...

Bona tarda família. Ja hi tornem a ser. Després de tres setmanes de dures vacances (llevar-se a les 4 del matí per fer meditació, menjar una peça de fruita durant tot el dia, fer exercici físic i espiritual constantment, etc, etc -recordeu el MAS-VIP-SANA-), ja estem treballant. Com sempre, seguim el vostre blog per veure com esteu i on esteu. Sembla ser que esteu bé (això és molt important) i que esteu molt amunt (això és vertiginós). Doncs seguiu bé i feu bondat. Aquí mirem tots els documentals i notícies que fan a la TV sobre Perú per veure si veiem a algú amb els calçotets de l'Ignasi.
Molts petons de la Sandra, l'Ona, el Pere i ????

B. ha dit...

HOla Mireia&Ignasi, com va tot? fa temps que no escric res. Aqui tothom ja s'està posant a la rutina una altre vegada. Com va per el gran viatge? Sembla mentida tots els pobles/ciutats i continents que heu visitat sembla que fos ahir que veu marxar... Se'm fa molt curt tot!
Espero veure'ns aviat.

Us desitjo que tot us vagi genial!
una forta abraçada!
BORJA