dilluns, 28 de gener del 2008

El paradis es diu Gokarna

Si un dia desapareixem del mapa sense donar senyals de vida ens trobareu aqui, a Gokarna (orella de vaca), una tranquil.la ciutat sagrada de l'estat de Karnataka. Aqui es respira una energia molt positiva i tot va a poc a poc: els religiosos fent les cerimonies, les dones que caminen pel carrer, les vaques que passejen per la platja... Es un lloc on ens podriem passar la resta de la nostra vida sense fer res.

Tenim la sort d'allotjar-nos en unes cabanes a peu de platja, que propiament no tenen cap luxe (un llit mal fotut i tot ple de bestioles variadetes!), pero l'ambient amb els nostres veins no es paga amb diners (que de fet tampoc ho estem pagant gaire: 2,30 euros per nit l'habitacio doble). Es una mena de comuna hippy i ens reunim per menjar, cantar, xerrar, arreglar el mon... El Claude es frances i porta 18 anys viatjant, fa calendaris maies i aviat marxara cap a Nepal, quan no faci tant fred. El Peter es music i viatja amb la seva novia per estudiar la musica tradicional india, despres d'aqui anira a Calcuta. La Bhakti es anglesa i esta fent un curs de ioga amb un swami hindu, quan acabi anira a Australia per seguir els seus estudis de ioga.

Nosaltres aqui aprofitem per menjar be, fer ioga a la platja i aprendre tot el que podem d'aquesta gent tan diferent, intel.ligent, genuina i interessant.

El cafe on vivim, just al darrera hi ha les cabanes

La vida tan estressant que portem ;-)







Per cert, hem de confessar als de Folgueroles que no vam recitar els 1000 noms de l'Amma a quarts de cinc del mati, quan els galls encara dormen. Hem de reconeixer que no som tan devots!

I tambe aprofitem per donar la benvinguda al pbc, que tard, pero finalment s'ha incorporat. Oe oe oe!

divendres, 18 de gener del 2008

Ashram de l'Amma

Nomes arribar a l'ashram de l'Amma el primer que vam fer va ser anar a rebre el darshan (bendicio en forma d'abracada). Just quan estas davant d'ella et fan posar de genolls, en senyal de rendicio, i despres t'abraca. Durant l'abracada em va xiuxiuejar "mi querida..." a l'orella, em va fer un peto i despres em va donar una bosseta amb un caramel i cendres beneides. Es una abracada llarga i intensa. L'Amma no va per feina, sino que s'esta el temps addient amb cada persona. Es una sensacio molt agradable que algu que no et coneix de res t'abraci amb tanta intensitat i amb tant amor.

A part de l'Amma, que sempre es reconfortant veure-la passar o tenir-la a prop, l'ashram es un lloc incomode, i no nomes pel fet que dormim a terra, que s'hi esta prou be. Hi ha moltissima gent, els espais son petits, no pots estar tranquil enlloc, el temple tambe s'utilitza com a sala de treball i oficina, hi ha molt xivarri, a les cantines hi ha poques taules... En Josep M, un noi de la Garriga que porta 3 anys vivint a l'ashram ens ha explicat que l'Amma fa aixo expressament. Amma no vol crear un lloc idilic i confortable perque la vida real no es aixi. Amma diu que el seu ashram es un camp de batalla que et prepara per la vida. S'ha acabat retirar-se a una cova per meditar, els temps actuals demanen que aprenguem a meditar enmig d'una munio de gent, amb soroll i treballant al mateix temps. Amma vol que la feina, la meditacio i el dia a dia siguin tot el mateix. Amma redueix al maxim l'espai exterior perque aixi et refugis en el teu espai interior, que es l'unic lloc amb el que de debo pots comptar.

L'ashram funciona a base de "seva", es a dir, fent feines pels demes de manera desinteressada. Amma diu que fent seva es l'unica manera de purificar de veritat l'anima. Doncs be, hem transportat cadires amunt i avall, hem endrecat el temple, hem eixugat plats i gots, hem netejat habitacions... i la veritat es que jo no li trobo la gracia. Ho sento, pero no hem sento mes pura sino mes aviat una mica gilipolles perque no estas ajudant a gent que ho necessita sino que estas treballant per altra gent que esta de pas, de visita o de turisme. Sera que la meva espiritualitat no esta gaire elevada i encara tinc un llarg cami per recorrer, pero no he encaixat gaire en l'ashram de l'Amma. Hem conegut a un senyor de Valladolid que cada any aprofita el seu mes de vacances per venir a treballar a l'ashram de l'Amma. Coneixeu algu que desitgi fer vacances per anar a treballar de gratis per altres turistes? A mi que em perdonin, pero aquesta no es l'espiritualitat on jo vull arribar.

Hem de dir que l'Amma fa una gran tasca social a la zona de Kerala: hospitals, escoles, pensions per la gent gran, ajudes pels camperols, quan va passar el tsunami va reconstruir tota la zona donant cases a la gent i vaixells perque puguessin tornar a treballar... i altres programes que se'ns escapen.

La gran torre rosa son les habitacions per dormir. Nosaltres estavem a la planta 15 i cada dia marxava un parell de cops el llum amb lo qual pujavem a peu. Al costat es veu el temple. I l'altre edifici es casa de l'Amma i oficines, i mes habitacions... uff tot ben apinyadet!



La nostra habitacio, sense llits, ni armari, ni una trista estanteria. Mama, com pots veure esta tan desendrecada com la de Barcelona. Hi ha coses que ni l'espiritualitat mes profunda pot canviar...


Fantastica posta de sol als voltants de l'ashram

dijous, 10 de gener del 2008

Ashram de Sri Ramana Maharshi

Ramana Maharshi a l'edat dels 16 anys va sentir que el seu cos es moria pero tot i aixi ell continuava viu. Aqui es va adonar que ell no era el seu cos i va comencar a indagar sobre el ser vertader. Es va retirar a una cova del mont sagrat Arunachala i alla va estar meditant durant 7 anys.

Hem estat uns dies al seu ashram. Es tot austeritat: no hi ha ni taules ni cadires, mengem al terra damunt d'una fulla de platan, les habitacions son senzilles, no hi ha aigua calenta... pero ens hi sentim molt comodes. La sala de meditacio es la meva preferida: llum tenue, incens, silenci, recolliment. Hem pujat a la cova on ell meditava. Es un lloc molt especial, amb molta energia, alla tambe hem fet una bona meditacio. Dels ashrams on hem estat fins ara es el que ens ha agradat mes; ens hi hem sentit com a casa, i tot i que hi ha forca occidentals (estem per tot arreu!) tambe hi ha moltissims peregrins hindus.

Entrada de l'ashram


Menjador de l'ashram


Ascensio a l'Arunachala


Ja hem fet el cim! (encara que no ho sembli...)


Baixada de l'Arunachala descalcos, per fer penitencia, com fan els peregrins. Tot i que ells ho fan perque no tenen sabates i nosaltres som els pijos que baixem amb les sabates a la ma.


Peregrins


Per sort sempre tenim temps per fer amics. El Chandra ens serveix els millors cocos i els millors tes de Tiruvanamalai (es el nom del poble), just a l'entrada de l'ashram.