dissabte, 24 de maig del 2008

Australia

Arribada a Sydney, ciutat moderna, no massa gran, agradable pero no res de l'altre mon. Aixi doncs un dia despres d'arribar agafem un vol cap al centre del pais, al mig del desert, a l'Uluru.

Visita obligada a l'Opera de Sydney.



L'Uluru i les terres del voltant pertanyen als Anangu (aixi es com s'autoanomenen els aborigens). Per a ells son unes terres sagrades i per aixo demanen als turistes que no pugin a l'Uluru, que intentin entendre la seva cultura i que no hi han de pujar. Ningu els hi fa cas. Ni tan sols els australians, ja que una empresa turistica austrialana organitza pujades a l'Uluru. Nosaltres som sensibles a les peticions dels mes pobres, marginats i minoritaris i en senyal de respecte no hi hem pujat. El que si hem fet ha estat la volta a la base de la muntanya, tal com recomanen els Anangu. Un cop deixats enrerre els grups de turistes l'experiencia ha estat increible: els dos sols caminant enmig del desert i al costat l'Uluru, observant-nos, vigilant-nos, protegint-nos. Els Anangu no van triar aquest lloc perque si, realment te alguna cosa molt especial...

Sortida de sol a l'Uluru



Detall de l'Uluru



Endevineu per que d'aquesta zona en diuen "the red centre"?



Turistada de turno


dijous, 15 de maig del 2008

Adeu, Nova Zelanda!

Fins l'ultim moment no hem deixat d'al.lucinar amb Nova Zelanda. Es increible que hi hagi uns paissatges tan diversos a tan poca distancia: boscos alpins, glaciars a tocar de la costa, platges inacabables, zones termals, muntanyes nevades... Avui es l'ultim dia que estem aqui, ens sap una mica de greu marxar perque aqui hem estat molt a gust, sobretot amb la gent, que es encantadora, amable, cordial i et fan sentir com a casa. Pero el nostre viatge ha de continuar, i des de Nova Zelanda lo unic que esta a prop es Australia, aixi doncs... ens veiem a Sydney!!!

Vista aerea del glaciar Franz Joseph. Impressionant, eh!


Els rodamons damunt del glaciar. Hi vam pujar amb helicopter, per aixo fem aquestes cares tan relaxades. Je, je!


Hem fet el cim de Rocky Mountain! Aqui hi vam pujar a peu, suant la cansalada de valent, esbufegant de mala manera i traient el fetge per la boca, pero ho vam conseguir!


I aquestes fantastiques vistes van ser la recompensa.


El pic que just esta sota el nuvolet es Mt. Cook, el pic mes alt de NZ. Aquest ja no ens vam atrevir a pujar-lo. No se per que, amb lo agils que som i lo en forma que estem ...


Mariona, aqui tens l'Ignasi agafant un kiwi especialment per a tu. El kiwi es el del darrera, el del bec llarg.


P.D.: Som conscients que no contestem moltes de les preguntes que ens feu en els vostres comentaris. Senzillament es per falta de temps! Pero no patiu pas, les anem recopil.lant totes i quan tornem farem una taula rodona de "preguntas y respuestas" que durara varies setmanes!!!
Petons per tothom que ens segueix!

diumenge, 4 de maig del 2008

Fiorland

Els kiwis (nom carinyos amb el que es designa als locals, no per la fruita sino per l'ocell endemic de Nova Zelanda en perill d'extincio) ja ens havien advertit que al sud feia fred, pero tant, no ens ho esperavem pas! A la carretera cami de Fiorland ens va agafar una bona nevada i tot i el primer ensurt perque no portem cadenes ni anem massa preparats per la neu, el paissatge ha estat impressionant.











A Catlins hem disfrutat com mai de la natura salvatge. En una platja deserta ens vam trobar amb l'spectacle d'aquests lleons marins jugant entre ells. Son unes bestiasses enormes, i contrariament al que sembla es mouen amb una rapidesa i agilitat increibles! Emeten una mena de rugit greu i ensordidor, i aixo que nomes jugaven! Veure'ls en una baralla realment ha de fer por...


I tot badant amb els lleons, van apareixer aquest parell de pinguins. Aixo es un no parar! Ai, ara recordo per que vaig estudiar biologia...