dimarts, 23 de novembre de 2010

Amma 2010





"L'espiritualitat ens ensenya a
afrontar qualsevol situació
amb un somriure" Amma.






Fa un parell de setmanes l'Amma va estar a Granollers, al Palau d'Esports. Com cada any fa una gira europea de mes i mig i sempre passa tres dies per Barcelona o rodalies. El programa inclou meditacions, xerrades, càntics espirituals i l'esperada trobada personal amb Amma en forma d'abraçada, totalment gratuïta i oberta a tothom.

No vèiem l'Amma d'ençà que vam estar al seu ashram de l'Índia, al 2008, i teníem moltes ganes de tornar-la a abraçar. Així doncs no ens ho vam pensar, el dilluns dia 8 de novembre a quarts de sis de la tarda ens vam plantar a Granollers disposats a passar una tarda-nit a prop de l'Amma. No va ser fins les 2 de la matinada que vam rebre l'abraçada. Durant aquestes hores vam meditar, vam mirar les paradetes d'incens, sabons naturals, olis essencials, saaris, bisuteria, llibres i CD de l'Amma... i també vam sopar un deliciós menú hindú en una zona del poliesportiu habilitada com a restaurant.

L'espera no es va fer pesada, ben al contrari. Ens va passar l'estona depressa, escoltant les veus especials dels de que cantaven, mirant com l'Amma abraçava als devots i deixant-nos portar per l'ambient de pau que es respirava. Tot i la gentada que hi havia, tothom estava "de bon rollo", cosa que generava un ambient màgic.

Finalment vam rebre l'abraçada. Primer va abraçar a l'Ignasi, després a mi, i després als dos junts. L'abraçada va ser intensa, dolça i càlida. Com sempre, Amma abraça a tothom que se li posa al davant. Per molt tard que sigui ella mai deixa ningú sense abraçar. I abraça a tothom amb la mateixa fermesa i devoció. No importa que porti hores asseguda en la mateixa posició, ella segueix abraçant amb un somriure a la cara.

Cap al final de la nit, un col·laborador seu li va portar una mica de menjar. Semblava un tros de pa de pessic. Ella el va agafar, entre abraçada i abraçada, i en va fer tres bocins. Un se'l va menjar ella, l'altre li va donar a la persona que estava abraçant i l'altre al seu col·laborador. I va seguir abraçant amb entusiasme la filera de gent.

diumenge, 7 de novembre de 2010

Pere lliure

Artista, independent, irònic, seductor.
Has sabut gaudir al màxim dels "petits" plaers de la vida,
com un bon àpat, una caminada o una becaina.
Sempre has estat lliure per dur la vida que volies
i ara ets més lliure que mai per volar cap on desitgis anar.


dilluns, 18 d’octubre de 2010

La tardor

Els dies es van escurçant, cada cop es fa fosc abans. La llum es torna suau i projecta llargues ombres. És agradable parar-te, alçar el cap, aclucar els ulls i deixar que el sol t'escalfi la cara. A alguns carrers de la ciutat es comença a sentir l'olor de fum de les castanyeres. La natura ofereix els seus fruits i baies d'intensos colors granates i violats.

Ve de gust tancar-se a casa, recloure's i interioritzar. Hora de fer balanç dels mesos anteriors de llum, calor i color. Hora de determinar la direcció que volem prendre durant els propers mesos de foscor.

M'encanta la tardor!




dilluns, 4 d’octubre de 2010

A la recerca del cèrvol

A finals de setembre és produeix l'època de zel del cèrvol, moment ideal per poder observar aquests animals. Les femelles surten dels boscos amb les seves cries i els mascles es deixen veure exhibint la seva espectacular cornamenta i bramant de forma potent per atreure a les femelles. A més dels brams, les demostracions de poder inclouen lluites a cops de banyes.

Ens dirigim cap a Candasnos, Osca, i des d'allà recorrem el territori fins al pantà de Mequinensa, Saragossa, a la recerca de cèrvols. Al final n'acabem veient una vintena; grups petits de femelles amb les seves cries, alguna femella sola i un mascle que llueix ben orgullós les seves banyes davant dels nostres ulls.

Malgrat que les fotos no fan justícia, ni de bon tros, a l'espectacle de veure fauna en llibertat, us en mostro algunes:



Pantà de Mequinensa



Cèrvol femella amb la seva cria.



Molí als afores de Candasnos.

diumenge, 29 d’agost de 2010

El Delta de l'Ebre


Arrossars del Delta.



Transbordador de cotxes i persones del riu Ebre.



Pels voltants de l'Ebre.



Platja del Trabucador.



Posta de sol des del Delta.



Nit de lluna plena a St. Carles de la Ràpita.


divendres, 1 de gener de 2010

Feliç 2010!

Després de passar els dos últims nadals voltant pel món, aquest ens hem quedat a casa. L'any passat estàvem a EEUU, a una granja de Carolina del Nord, a uns quants graus sota zero, treballant amb la Barbara a canvi d'allotjament. Per celebrar el cap d'any vam anar a una festa que se celebrava en una granja veïna. Cadascun dels convidats va portar alguna cosa per menjar i vam fer un sopar comunitari. Hi havia muntanyes de menjar i tothom anava ben vestit, excepte nosaltres, que portàvem els texans esparrecats de cada dia, el polar i les botes de muntanya.

Fa dos anys estàvem al sud de l'Índia, a Mamallapuram, amb el grup de ioga de l'Ignasi, patint una calor de mil dimonis i anant amb màniga curta tot el dia. Per celebrar-ho vam anar a sopar tots junts a un restaurant i vam demanar si ens podien posar les taules a fora, en una mena de jardinet. O sigui que vam celebar el cap d'any a l'aire lliure, sense gairebé veure el que menjàvem perquè hi havia poca llum però atipant-nos de valent a base d'arròs, curry, dhal, palak paneer... tot ben picant però deliciós i brindant amb cervesa índia Kingfisher.

Aquest any hem celebrat el nadal en família, amb caldo, llagostins i canelons i brindant amb cava. Hem fet l'amic invisible, hem donat i rebut regals i ens ho hem passat molt bé. Per cap d'any hem menjat el raïm, que jo mai aconsegueixo acabar-me amb les campanades, hem fet el burro amb el cotillón i hem sortit amb els amics. És reconfortant saber que per molt lluny que marxis o molt temps que estiguis fora, segueixes tenint un lloc anomenat casa teva, amb les costums de sempre i la teva gent.

Feliç 2010 per a tothom!