diumenge, 28 d’agost de 2011

Poblets de Ladakh

Una de les millors coses de Ladakh és perdre't pels seus poblets per veure com és la vida en aquesta zona remota dels Himàlaies. L'autobús públic és un bon mitjà per començar a experimentar l'ambient dels pobles, si tens prou paciència, ja que per fer 75 km vam trigar 3 hores! Però aquí el concepte del temps és un altre...

Al poble de Tak Tok vam tenir la sort de coincidir amb un festival. Va venir gent de tota la contrada per assistir al gompa (monestir), per escoltar atentament el discurs dels monjos i presenciar els seus rituals.




A l'hora de dinar els assistents (les dones, sobretot)
 es reuneixen en grups,
socialitzen i comparteixen el que tenen.



El poble d'Alchi és conegut pel seu gompa, l'únic que no està construït al capdamunt d'una muntanya, i que conserva al seu interior uns frescos exquisits. No se'n poden fer fotografies, per tal de no malmetre'ls. Està format per petits temples que acullen escultures imponents de Buda, desmesuradament grans per la mida dels temples. Pels voltants hi ha vàries estupes (construccions que contenen reliquies. A l'estar plenes d'energia positiva es considera que pacifiquen i transformen les forces negatives dels voltants) i fileres de rodes d'oracions.

Durant el dia, grups de turistes vénen a visitar el poble, però cap allà mitja tarda tots marxen amb els seus jeeps cap a Leh. Val la pena passar-hi la nit, per veure com és la vida rural en un petit poblet quan el turisme s'ha esfumat i gaudir de la tanquil·litat que es respira pels seus carrers buits i silenciosos. Silenci que només es trenca pel murmuri d'algun vilatà que passa fent girar les rodes d'oracions i repetint en veu baixa un mantra.

Dona carregant un sac d'albercocs.
Una de les activitats principals, a banda del turisme,
és el cultiu d'albercocs.
Els hi treuen el pinyol i els posen a secar al sol,
per fer-ne confitura i tenir reserves de fruita seca quan arribi l'hivern.


La casa més maca del poble, i amb diferència!


Rodes d'oracions al voltant del gompa.
Dins de cada roda hi ha el mantra Om Mane Padme Hum,
escrit centenars de vegades en un tira de paper enrotllat.
Diuen que fer girar les rodes equival a pronunciar el mantra
tantes vegades com està escrit al seu interior.


L'Ignasi, tot content, sota les banderetes d'oracions.


dimecres, 24 d’agost de 2011

Nubra Valley

La Vall de Nubra està situada a una alçada promig de 3.000m i el paisatge consisteix en muntanyes desèrtiques pelades que contrasten amb les valls frondoses irrigades pels rius, on s'ha establert la població i abunden els conreus. Els habitants d'aquesta zona s'anomenen Ladakhis, tenen faccions tibetanes i parlen el ladakhi. L'única paraula que hem après és "julley", però serveix per tot, ja que significa hola, adéu, gràcies i de res. Quan ens creuem un vilatà pel carrer li diem "Julley!" i ell ens exclama "Julley, julley!" amb un somriure d'orella a orella.

Nubra Valley en 360º



Ens allotgem al poble de Diskit, al Guest House Karakoram. Recomanem aquest lloc especialment; està a les afores del poble, envoltat d'arbres, tenen hort propi i la mestressa que el gestiona és d'allò més atenta i amable. L'habitació doble val 200 rupies (3€). El lavabo està a fora i s'ha de compartir, però no és problema perquè hi ha poques habitacions. No hi ha aigua calenta però quan et vols dutxar t'escalfen un cubell (o els que necessitis) d'aigua sense cap cost addicional. També tens l'opció d'esmorzar i dinar al Guest House. Un sopar deliciós a base d'arrós, dhal (llenties), ou dur, verdures acabades de collir de l'hort, chapati (pa) que prepara cada dia l'àvia pacientment i curd (iogurt) només val 80 rupies (1,2€), i pots menjar-ne tant com vulguis. Estant aquí  tens la sensació que vius en una altra època.

Poble de Diskit


Gompa (monestir budista) de Diskit



Burros pels carrers de Diskit.
Es mengen l'escorça i deixen el tronc ben pelat.


Els altres burros... Ai, no, que aquests són els llestos, jajaja!
Els Rodamons, amb la Vall de Nubra al fons.

dissabte, 20 d’agost de 2011

Khardung La (5.500m)

La significa pas, en tibetà, i Khardung La és la carretera de muntanya accessible per vehicles motoritzats més alta del món: 5.500 m. A aquestes alçades el paisatge és diferent, hi ha alguna cosa especial en l'ambient, que et fa sentir a tu també especial per tenir el privilegi de poder estar aquí a dalt. Un se sent el rei del món.




Aquesta carretera és un punt important de connexió entre l'Índia i l'Àsia central i l'únic pas per arribar a la Vall de Nubra, el nostre proper destí. Així doncs ens enfilem en un autobús atrotinat de l'any de la picó que triga 7 hores a fer 118 quilòmetres i aconseguim creuar Khardung La amb èxit.

L'autobús-tartrana, que, segons l'adhesiu del vidre, era "semi deluxe"...!


Pel camí ens creuem amb yaks pasturant



A les valls fèrtils és on abunda l'aigua i la vegetació.

dimecres, 17 d’agost de 2011

Premis Blocs Catalunya 2011

"El viatge dels Rodamons" s'ha presentat als Premis Blocs Catalunya, en la categoria de turisme i viatges.

Si us agrada aquest bloc, voteu-lo! Per fer-ho heu de registrar-vos a stic.cat, on s'explica el procediment a seguir.

A banda que ens voteu o no, aquests premis són una bona iniciativa per dinamitzar els blocs en català, donar-los a conèixer i descobrir-ne de nous, que sempre n'hi ha d'interessants. 


dissabte, 13 d’agost de 2011

Ladakh

Ladakh literalment significa "la terra dels alts ports" i és això, una regió remota i isolada envoltada de muntanyes desèrtiques on la vida es concentra a les valls fluvials. Separa la Himalàia occidental de la meseta tibetana i manté més vincles amb Tíbet que amb l'Índia.

Aquí hi viuen molts refugiats tibetans que mantenen la seva cultura i tradicions a través dels gompes (monestirs budistes), on hi viuen monjos que es dediquen a l'estudi i meditació. Alguns també tenen escola pels més joves i altres ofereixen menjar a qui ho necessiti.

Us deixem un vídeo d'oracions al Soma Gompa, a Leh.


dissabte, 6 d’agost de 2011

Leh, Ladakh

Leh, la ciutat principal de la regió de Ladakh, és un petit paradís dins l’Índia, més neta, menys contaminada, amb menys trànsit (tot i que cada vegada hi ha més jeeps), envoltada de muntanyes àrides i amb càntics budistes de fons.

Aquí la majoria de la població és de religió budista i de faccions tibetanes; cares amples, ulls ametllats i pell curtida pel sol. No en va, d’aquesta regió n’anomenen el petit Tíbet.

Ens ha costat adornar-nos de la bellesa de l’entorn, el mal d’alçada ens ha deixat fora de joc uns quants dies, ja que a 3500 m d’alçada com estem, hem patit tots els síntomes d’aquest mal: nàusees, cansament, mal de cap, falta d’oxígen al respirar, taquicàrdies, alteració del son, etc. Però un cop recuperats, més o menys, sí podem dir que aquest és un petit paradís que amaga joies en forma de gompes (monestirs) blancs penjats d’altíssimes muntanyes pelades amb banderetes d’oracions que el vent s’encarrega d’escampar per tots els racons, creant aquest ambient tan especial.

Leh, amb el palau al fons i el gompa Namgyal tsemo
encara més al fons 


Vista del gompa des del palau de Leh



Sala de meditació del palau de Leh


 
Senyores comprant al mercat de verdures de Leh
 
 
 
L'Ignasi beneït per les oracions,
a mitja pujada de l'estupa Shanti