diumenge, 25 de setembre de 2011

Khajuraho

Khajuraho és conegut pels temples eròtics creats per la dinastia dels chandela, del 950 al 1050. Dels 85 temples originals, només se'n conserven 22. He de dir que no són tan eròtics com em pensava. És cert que hi ha escultures de pedra tallada representant les postures del kamasutra, però també n’hi ha moltes altres escultures que mostren escenes quotidianes de l’Índia de fa un mil·lenni: treballadors, músics, estudiants, mestres, guerrers, déus i deesses... El que passa és que només que hi hagi un grup d’escultures de kamasutra entremig d’unes quantes deïtats, és evident cap a on centrarem l’atenció.





A banda del grup de temples de l’oest, els que s’ha de pagar entrada i els que tots el turistes visiten, val la pena anar als de l’est i del sud, que són gratuïts, més tranquils i també artísticament interessants.



Nens banyant-se al riu amb un ramat de búfals d'aigua


Els temples són espectaculars, unes joies de l’arquitectura, però, com sempre, el que més m’agrada són les persones, i aquí hem fet bons amics que han contribuit a que haguem tingut una tan bona estada a Khajurajo. Una abraçada per a tots ells, especialment per al Pooran i per al Chhotu.


dilluns, 19 de setembre de 2011

Orchha

No teníem previst parar a aquest poblet, però la recomanació d'una parella d'alemanys que vam conèixer a Leh i amb qui vam tornar a coincidir a Dharamsala, ens va fer canviar d'idea. Una de les coses fantàstiques de viatjar és que coneixes un munt de viatgers, amb unes vides, idees i interessos diferents als teus, però amb aventures i històries que val la pena escoltar. No sóc partidària de fer cas dels consells, cadascú té una manera particular de veure la vida (i aquí està la gràcia!), però en aquesta ocasió va ser diferent. Alguna cosa ens va fer sintonitzar amb l'energia d'aquesta parella de mitjana edat i sense saber-ne pràcticament res, vam enfilar cap a Orchha.

Orchha (Lloc Amagat) és una petita població on destaca una fortificació amb 3 palaus del s. XVII, que convinen l'arquitectura islàmica i la hindú, i un complex de temples del s. XVI en força mal estat per l'inteior però amb unes cúpules precioses que destaquen des de qualsevol punt del poble.

El que no ens ha agradat és que els nens no paren de demanar-te coses pel carrer. Que si compra'm xampú, xocolata, unes sabates, un cartró de llet... En realitat no és res d'això el que volen, però saben que si demanen diners els turistes no els en donen, en canvi si supliquen qualsevol altra cosa sí que els hi ho compraran. A la que els hi hagis comprat quelcom, aniran immediatament a la botiga a revendre-ho a meitat de preu per tenir els diners. I el botiguer encantat perquè torna a tenir el producte per vendre. No se'ls hi fa cap bé donant-los coses. Els nens s'acostumen a vagar pel carrer i només estan pendents de què poden treure als turistes. Si de debò es vol ajudar, el millor que es pot fer és col·laborar amb alguna institució que t'inspiri confiança.

La majoria de turistes només paren aquí un dia per veure els palaus i temples, però val la pena quedar-t'hi uns dies per experimentar la tranquil·la vida rural. Al principi ens demanaven tota l'estona pel carrer, però a la que portes un parell de dies ja passes a formar part del poble i l'actitut que tenen cap a tu també canvia.

Passejant coneixem a en Hemant. Un noi molt eixerit que fa de guia i parla una mica d'espanyol. Com que el poble és petit ens trobem tot sovint. Ens demana si podem ajudar-lo a traduir l'explicació que fa sobre els palaus de l'anglès a l'espanyol. Oi tant que sí! Ens encanta interactuar amb la gent local, i que no sigui només per demanar-nos compra'm això, compra'm allò. Estem unes quantes hores fent la traducció, corregint-li la pronunciació... Al final ens explica que només ha estudiat l'espanyol durant 1 mes! Jo porto 2 mesos a l'Índia i tan sols se dir 4 paraules, i malament, ja que les he de repetir uns quants cops perquè m'entenguin. Ell, només amb 1 mes, déu ni dó tot el que xerra. És molt llest i espavilat. Segur que li anirà bé fent de guia per a espanyols.

Vistes d'Orchha, amb el palau a primer terme,
el temple antic al fons i el temple modern a la dreta (color groc)


Cenotafis (monument sepulcral que no conté despulles)


El Palau



Els voltants d'Orchha són especialment bonics,
amb vegetació exuberant i el riu Betwa 


Les dones s'encarreguen d'anar a buscar aigua


Pel carrer campen les vaques...


...I els "toracos"!


Si aquesta és la botiga turística,
imagineu-vos com deuen ser les estàndar...!



dissabte, 17 de setembre de 2011

Taj Mahal

Costa explicar alguna cosa del Taj Mahal que no s'hagi dit ja.

És un mausoleu de marbre blanc amb incrustacions de perdres semi-precioses (lapislàzuli, corall, jasp, àgata...) que l'emperador mongol Shahjahan va construir en memòria de la seva dona que va morir donant a llum el seu 14è fill. Un treball exquisit, que va comptar amb més 20.000 treballadors i 22 anys d'execució.

Al travessar la porta principal i veure el Taj Mahal al fons no puc evitar exclamar un "Waw...!" L'altra vegada que vam estar a l'Índia no el vam poder veure i la veritat és que ja en tenia ganes. L'edifici és perfectament simètric pels 4 costats, envoltat de jardins d'estil persa, construït damunt d'una plataforma de marbre, de manera que de fons només es pot veure el cel.

Reconec que és una obra arquitectònica incomparable, amb complicadíssimes filigranes, però un cop exclamat el "waw" inicial, l'edifici ja no em transmet res més. És un monument fred, com el marbre del que està fet, que pretèn ser el més bonic, el més espectacular, el més extravagant... però que no transmet cap sentiment, cap emoció.

Val la pena veure'l? Sí, encara que només sigui per poder opinar al respecte. Però us puc assegurar que no serà una de les imatges que recordaré de l'Índia.



Les dones amb els seus saris posen la nota de color en un dia tan gris


Vista de la façana posterior, amb el riu Yamuna

dissabte, 10 de setembre de 2011

Més Dharamsala...

A Dharamsala hi ha mil activitats per fer: meditació, ioga, massatges, reiki, consultes astrològiques, passes de pel·lícules, xerrades sobre el Tibet... És el lloc ideal per estar-hi una temporada duent a terme alguna de les teves aficions. Nosaltres hem aprofitat per anar cada dia a classe de ioga, al Yoga Universal. El lloc és d'allò més senzill, una mica cutre i tot, però les classes estan molt bé. A nosaltres ens agrada especialment la de 4.30 a 6.30 de la tarda, de hatha ioga, que imparteix un deixeble directe del mestre Vijay. La classe de 2 hores val 100 rupies (1,5€).

Anant cap a classe de ioga



Aquest també és el poble ideal per fer cursos de qualsevol cosa: de professor de ioga, de mestre de reiki, de massatgista, joieria... Molta gent fa competició de cursos, a veure qui es treu més títols en poc temps. Considero que per haver fet un curs express d'un mes de ioga, on ni tan sols es fa meditació cada dia ni es dóna un dossier amb teoria, no ets un professor de ioga. Per haver fet un curs teòric de 5 dies sobre la ciència ayurvèdica, no ets un metge ayurvèdic i no pots pretendre passar consulta quan arribis al teu país. Per haver fet un curs de 4 dies sobre massatge tibetà, no ets massatgista i no pots conèixer la totalitat dels meridians energètics i pretendre sanar.

Em sembla molt bé que hi  hagi cursos de curta durada perquè la gent els provi, pugui saber si allò li agrada o no i adquireixi una base, a partir de la qual seguir estudiant. El problema no són els cursos, el problema és la gent que per tenir un titulet ja es pensa que és especialista d'alguna cosa. El fet que qualsevol es pugui posar a fer teràpies, fa molt mal als professionals de debò, que porten anys estudiant i practicant una matèria i en tenen un coneixement profund. Nosaltres hem fet un curs de cuina tibetana, i no per això diem que ja som cuiners, i quan tornem a Barcelona no pensem obrir un restaurant!

El professor ens ensenya a fer momos
(bola de massa farcida de diferents ingredients i cuita al vapor)



L'Ignasi els fa...


...I la Mireia se'ls menja!


dimarts, 6 de setembre de 2011

Dharamsala

D’ençà que al 1950 la Xina va envair Tibet aplicant un règim brutal de destrucció i repressió, més de 250.000 tibetans han fugit del seu país per refugiar-se a Dharamsala, un poblet situat en el tram Dhauladhar de l’Himàlaia, envoltat de muntanyes abruptes i valls pregones.

Darrera de cadascun d’aquests refugiats hi ha un drama. La “Sung” (no sabem com s’escriu el seu nom) va anar a una manifestació pro-tibet al seu país. Cridar “Tibet lliure” li va comportar l’empresonament dels 20 al 33 anys. Ara viu refugiada a Dharamsala. Amb tot, els tibetans són un poble optimista, entusiasta, lluitador, religiós, pacifista, culte, tradicional… i ja va sent hora que la seva sort canviï.

Els carrers de Dharamsala



Al voltant de la residència del Dalai Lama
la gent hi deixa pedres esculpides amb mantres i oracions


També hi abunden les rodes d'oracions


Els boscos de Dharamsala


El clima és humit i plujós


Vistes des del nostre Guest House,
amb un mico que també contempla la vall.


Convidat inesperat que va saltar a l'ampit de la nostra finestra
i quasi se'ns cola a l'habitació.


Cada dia els monjos surten al pati del gompa a discutir animadament
qüestions filosòfiques sobre el budisme.
El que donaria per entendre'ls!

divendres, 2 de setembre de 2011

Ensenyaments del Dalai Lama, Dharamsala

Aquests tres últims dies hem tingut la sort d'assistir als ensenyaments que el XIV Dalai Lama, Tenzin Gyatso, ha fet a Dharamsala, casa seva des que al 1959 es va haver d'exiliar del Tíbet degut a la brutal invasió xinesa. D'aleshores ençà més de 250.000 tibetans han seguit les seves passes i s'han assentat en aquest poble enfilat a les muntanyes de Dhauladhar.

Sempre és interessant veure/escoltar el Dalai Lama, però aquí, a casa seva, al seu gompa, al seu temple, encara més. Primer de tot, per la proximitat. Quan entra i surt del temple passa pel costat de la gent i pots percebre com n'és d'especial. Durant els ensenyaments, tot i que nosaltres estàvem fora del temple principal, el vèiem per una finestra i a més a més teníem pantalles que retransmetien el que passava a l'interior. En segon lloc, perquè està amb la seva gent, els tibetans. Pel camí s'aturava a saludar als més grans amb especial tendresa i a tot el seu poble que l'estima profundament, a pesar que rendir culte al Dalai Lama a la Xina està prohibit i castigat.

Han estat tres dies intensos i especials. Ja érem admiradors del Dalai Lama, però ara encara ho som més. M'ha agradat molt conèixer les bases del budisme, una religió que no venera cap déu ni professa una fe cega, tot al contrari! Una religió summament racional, lògica i analítica, on l'objectiu final, arribar a la il·luminació, no significa res més que arribar a la felicitat, la teva i la de tots els éssers vius. Qualsevol persona pot esdevenir un Buda, és a dir, un il·luminat.

Diuen que Tenzin Gyatso és l'emanació del buda de la compassió. No ho sé, però el que sí puc afirmar és que és un ésser especial, un ésser diferent, que desprèn una bondat infinita. I no només amb les seves paraules, sinó amb els seus actes. Ajuda tant com pot a la seva gent, rep personalment a tots els refugiats que arriben del Tíbet i es dedica a escampar la seva causa arreu del món, d'una manera totalment pacífica.

Per acabar, només mencionar que els seus ensenyaments són gratuïts, ell no cobra mai per les seves xerrades (en tot cas són els organitzadors d'occident que cobren entrada). Durant aquests tres dies ens han donat te, pa per esmorzar i arròs amb llenties per dinar per aquell que ho vulgui, tot gratuït. Fins i tot ens va fer una iniciació (una iniciació feta directament pel Dalai Lama!), sense demanar-nos res a canvi, només que siguem compassius i fem créixer la bondat als nostres cors. Un ésser extraordinàriament especial.

Després dels ensenyaments,
amb el Dalai Lama i el grup d'hispans



Fotografia de www.dalailama.com