dilluns, 24 d’octubre de 2011

Bodhgaya

Pelegrins budistes d’arreu del món vénen a Bodhgaya per meditar sota l’arbre Bodhi, on, segons la tradició, el príncep Siddharta Gautama rebé la il·luminació, convertint-se així en Buda (=l’il·luminat). L’arbre que hi ha actualment, de l’espècie Ficus religiosa, sembla ser que és el cinquè en la línia de descendència de l’arbre original. Al costat, s’alça el temple Mahabodhi, amb un capitell de 50 m d’alçada, que acull al seu interior una gran estàtua daurada de Buda. Pels voltants, els jardins ben cuidats amb nombroses estupes, fan que un simple passeig es converteixi en una meditació conscient. Malgrat que és un dels centres de peregrinació budista més importants del món, aquest segueix essent un lloc tranquil que emana pau, com tot el que és de tradició budista.

Gairebé tots els països de religió budista han construït el seu monestir al poble, cada un amb l’arquitectura característica del lloc d’origen. Així doncs trobem el monestir tailandès, el japonès, el birmà, el vietnamita, el nepalí... Nosaltres ens allotgem al monestir tibetà. L’habitació doble amb bany ens costa 250 rúpies (3,5 €). És àmplia i neta, però no té aigua calenta, tot i que amb la calor que fa, no és cap problema.

Cada dia anem al temple, a primera hora del matí o a última de la tarda, a meditar sota l’arbre o pels voltants. He de dir que no hem arribat a la il·luminació, però aquí es desprèn una energia molt especial, una mena de serenor profunda, que t’assossega el cor i la ment i que val molt la pena captar.

Temple Mahabodhi


Monjos resant al voltant del temple


Meditacions sota l'arbre Bodhi


Rituals al temple


Meditant


Comprant fruita al mercat de Bodhgaya


dijous, 13 d’octubre de 2011

Més Varanasi, la ciutat de Shiva

No sé què té aquest lloc però és especial. Malgrat la brutícia, la pobresa i la pudor, Varanasi m’agrada. Aquí m’hi sento a gust.

He de reconèixer que en aquesta ciutat és on més m'han desgastat els caça-turistes. Els venedors surten de les seves botigues per convèncer-te que els compris el que sigui; els conductors de rickshaws no paren de preguntar-te cap on vas i fins i tot s’aturen tallant-te el pas, per veure si així puges al seu vehicle d’una vegada; qualsevol se t’ofereix com a guia (fals guia) i t’assegura que et portarà als punts més interessants de la ciutat que només ell coneix i a les botigues més barates; els suposats sadhus (renunciants) se t’acosten amb el seu pot a demanar almoina persistentment; els que tenen vaixell t’insisteixen en anar a fer un vol pel Ganges, alguns d’ells sota els efectes de la droga d’una manera tan evident que estic segura que serien incapaços de remar...

Però quan aconsegueixes obviar tota la parafernàlia turística i camines pels carrerons embullats trepitjant pedres antiquíssimes, alguna cosa subtil t’envaeix. Aleshores descobreixes la devoció amb la que dues ancianes caminen descalces cap a un ghat; l’assossec amb el que una vaca, com les que pasturava Krishna, s’atura al mig del carrer; el respecte amb que un senyor toca el llom d’aquesta vaca i després es posa la mà al front fent una inclinació; el fervor amb el que un sacerdot recull una mica d’aigua del riu sagrat... I és això el que m’atrau de la ciutat.

Fa milers d’anys que gent de tota l’Índia peregrina fins aquí per mostrar el seu respecte a Déu, al Ganges i a un mateix. Milions de persones han recorregut aquesta ciutat amb la intenció de trobar-se a sí mateixos, de trobar el seu espai. Místics de totes les èpoques han meditat als ghats, als temples o al carrer. Per això aquesta ciutat vibra amb una energia intensa i especial. I si hi connectes, t’atrapa.

L’últim dia a Varanasi busquem un ghat tranquil per acomiadar-nos del Ganges. Durant aquest viatge no el tornarem a veure més. En silenci ens asseiem davant el riu sagrat, el sentim passar i ens deixem fluir amb la seva energia.

Rituals al Ganges



Els búfals d'aigua també es banyen al riu.


dilluns, 3 d’octubre de 2011

Varanasi

Ciutat sagradíssima de l'Índia on, segons l'hinduisme, els pelegrins que morin aquí aconseguiran l'alliberament del cicle de reencarnacions. També és un important centre cultural que acull la primera universitat fundada al país, especialitzada en l'art, la música, la cultura i la filosofia índies i el sànscrit, tot i que actualment ofereix tota mena de matèries.

Varanasi s'extén a la riba del Ganges i compta amb més de 100 ghats (escalinates de pedra que descendeixen fins al riu) on la gent es banya per purificar els seus pecats i hi realitza diferents rituals, tant a la matinada com a la posta del sol.

Una de les coses que més impressiona és veure com es barreja la vida i la mort. Uns nens xipollegen a les aigües putrefactes del Ganges, unes dones renten roba, un Sadhu fa una ofrena, un búfal es banya i defeca dins l'aigua, un senyor es renta les dents i, una mica més avall, en un crematori, incineren un cadàver. Per un dels laberíntics carrerons m'arriba el fum, amb una barreja d'olor de fusta, d'encens i de carn cremada, mentre un indi insisteix que entrem al seu restaurant a peu de carrer a menjar. Això és Varanasi!

Pels carrerons de la ciutat


Vista del Ganges des de la terrassa del Mishra Guest House
(allotjament baratet i cèntric: 3,80€ l'habitació doble amb bany)


La vida als ghats





Ja estem a casa, però encara ens falta explicar-vos més coses de l'Índia, o sigui que seguirem actualitzant el bloc des de Barcelona. Fins la propera!