divendres, 29 de juliol del 2011

Ashram Sadhana Kendra

Aquests últims 9 dies els hem passat fent un retir a l’ashram Sadhana Kendra, un lloc dedicat al creixement espiritual, basat en la meditació en silenci. Hem fet 4 meditacions diàries d’una hora cada una. La primera, a les 4.30 del matí, segons ells; de la nit, segons jo.

Els horaris eren:

4.30-5.30: Meditació
6.00: Esmorzar
9.00-10.00: Meditació
11.30-13.00: Satsang (torn de preguntes al mestre)
13.00: Dinar
15.30-16.30: Meditació
16.45: Darshan (estar en presència d’un mestre espiritual) i te
18.30-19.30: Bhajans (cants devocionals) i meditació
20.00: Sopar

A banda d’assistir a totes les activitats, s’han de realitzar unes hores de seva (treball voluntari) al dia. Jo m’he encarregat de rentar plats i olles més grosses que jo (que no és gaire difícil, ho se, però a mi em semblaven immenses!) i l’Ignasi s’ha dedicat a pelar i tallar verdures, sobretot patates, per als àpats, senzills però saludables.

A dins de l’ashram hi viuen permanentment una dotzena de devots i el mestre Swami Chandra Udasin, que carinyosament l’anomenen Swamiji. Tothom és benvingut, independentment de la casta o la religió, a fer una visita, o a allotjar-s’hi uns dies, o uns mesos.

Swamiji fa vot de silenci ininterrompudament des del 1984. Quan vol comunicar-se amb algú fa un soroll amb la boca, alguna cosa així com “chsssst” i escriu el que vol dir en una llibreta, que un dels seus devots s’encarrega de llegir en veu alta, si s’escau. Quan se li fa una pregunta, ell també contesta per escrit, amb lletra de metge que costa desxifrar.

No sabria dir-vos si el Swami m’ha acabat d’agradar o no, la veritat és que em produeix sentiments contradictoris, però no puc negar que fer 4 hores de meditació diàries t’aporta una tranquil•litat interior i una serenor del tot beneficiosa.

Per altra banda, l’ashram també fa obres socials; té una escola per a 400 nens (això és una escola petita a l’Índia), un centre per ensenyar a cosir a noies adolescents a l’atur, un dispensari mèdic i un hospital, tot gratuït. L’ashram també té unes quantes vaques, que viuen com a reines a la seva cort impol•luta i amb un ventilador al sostre, de les quals se n’utilitza la llet per preparar els productes làctics que es consumeixen a l’ashram: lassie (iogurt per beure), ghee (mantega per cuinar) i chai (té amb llet i espècies). Cada tarda, a les portes de l’ashram, s’ofereix un petricó de llet fresca a qui ho necessiti.

Malgrat que no he acabat de sintonitzar amb l’energia del mestre, m’ha encantat estar uns dies fent meditacions profundes i compartint-ho tot amb la comunitat de l’ashram. A més, no es pot negar que el que fan resulta d’allò més útil pels vilatans desfavorits de la contrada i només per això, ja val la pena.

L'entrada de l'ashram.
Està prohibit fer fotos de l'interior de l'ashram i del Swami,
per això només posem la foto de la porta




Els voltants de l'ashram, amb el riu Yamuna



Els Rodamons, en un dels moments lliures
entre meditació i meditació

dimarts, 19 de juliol del 2011

Rishikesh, 2a part

Anem a banyar-nos al Ganges amb els súper aventurers i fanàtics de fer voltes al món que no paren mai, el Xavi i la Carme de http://www.lavueltaalmundo.net/ . Bé, aquesta era la idea inicial però tenint en compte que no fa gens de sol i que l’aigua està glaçada, deixem el ritual iniciàtic per una altra ocasió i només ens mullem els peus. L’endemà estic a 39 de febre. Però que no diuen que el Ganges ho cura tot?




Aquí ens separem del Xavi i la Carme, ells segueixen la seva tercera volta al món cap a un altre destí i nosaltres ens quedem uns dies més a Rishikesh. Aprofitem per anar a classes de ioga amb el Gurú Surinder, amb qui aprenem una manera creativa i respectuosa de fer ioga alhora que molt intensa. Tinc agulletes a parts del meu cos on ni sabia que es podien tenir agulletes! També aprofitem per anar a tants aratis com podem. A diferència de Haridwar, on es fa un únic arati multitudinari, a Rishikesh se’n fan molts de familiars durant tota la tarda. Cada ashram, cada grup de devots, cada família..., celebren el seu propi arati. Un arati íntim i molt especial que comparteixen amb qui se’ls hi apropa d’una manera sincera.

Surinder Singh



Arati a Rishikesh


En els viatges coincideixes amb gent especial amb qui t’ajuntes uns dies i després cadascú segueix el seu camí. Per pocs que siguin els dies compartits, sempre deixen records profunds. Aquesta és una de les meravelles de viatjar.


Rishikesh, 1a part

S'autodenomina la capital mundial del ioga i és una altra de les moltes ciutats sagrades de l'Índia que descansa a les ribes del Ganges. La particularitat d'aquesta és que està envoltada de muntanyes boscoses, repletes de vegetació i micos, que de tant en tant baixen a la civilització a fer de les seves. "Fer de les seves" vol dir robar menjar o agafar la roba dels terrats. A l'Ignasi li va anar d'un pèl que un mico entremaliat no se li emporta els pantalons que havia estès al balcó de l'allotjament. La zona més interessant de la ciutat està a la banda oriental del riu, on s'hi arriba mitjançant un dels dos llarguíssims ponts que creuen el Ganges i comuniquen les dues parts de la ciutat.


Pont de Laxman Jhula. 


Pels carrers de Laxman Jhula


Ens allotgem a la zona de Laxman Jhula, en un bonic hostal anomenat Sonu Guest House, d'habitacions grans, amb molta llum i increíblement netes per ser l'Índia. Ah, i també molt bé de preu! Per aquí abunden els restaurants per a turistes tipus "chill out", on menges assegut a terra damunt d'uns coixins i a part de la gastronomia índia fan des d'una pizza fins a un hummus o uns ous ferrats amb patates fregides.

El millor de tot, però, és que sempre pots acostar-te al riu, trobar un lloc tranquil on seure i veure passar el Ganges. Sense fer res més, només veure'l passar.

El Ganges, el riu sagrat

divendres, 15 de juliol del 2011

Haridwar

Ciutat sagrada de l'Índia, és un important centre de peregrinació hindú, ja que segons la mitologia és un dels quatre llocs on van caure de manera accidental unes gotes de l'elixir de la immortalitat. Haridwar significa "porta de Déu" i aquí es congreguen milers d'hindús per banyar-se a les marronoses aigües del Ganges i presenciar el arati (ritual de foc) que es celebra cada dia a les 19.30h. Els sacerdots encenen les torxes i les ofereixen al riu i a tots els presents, per tal de portar llum a les nostres vides.

Per 10 rupies (15 cèntims d'euro) pots comprar un cistellet de fulles naturals carregat de flors de color taronja i fucsia amb una espelmeta al mig i oferir-lo al Ganges, que se l'emporta aigües avall. Nosaltres ja hem fet la nostra ofrena, per tal que el viatge (i la vida) ens vagi molt bé, però, curiosament, al deixar el cistellet a l'aigua, aquest va desafiar tota lògica i va anar aigües amunt, a contra corrent, fins que va topar amb un indi que estava dins del riu que el va empènyer amb la mà i, aleshores sí, va començar a anar aigües avall, com la resta d'ofrenes. 

No podíem haver triat un lloc més especial per trobar-nos amb uns bons amics i uns grans viatgers, el Xavi i la Carme, de http://www.lavueltaalmundo.net/, que estan fent la seva tercera volta al món. Ens ha fet moltíssima il·lusió coincidir amb ells tan lluny de casa i compartir rituals, passejades, àpats i experiències en aquest xocant país que mai et deixa indiferent.

El Ganges a hora punta



El Xavi, la Carme i l'Ignasi, preparats per fer l'ofrena.



Mentre esperàvem que comencés el ritual de foc, jugàvem amb aquests nens. Ells ens feien fotos amb el seu mòbil d'última generació i es feien un tip de riure (no sé perquè!)



Pols per la tikka (punt vermell a l'entrecella)



Vídeo del Ganga Arati:



dijous, 7 de juliol del 2011

Delhi

Ja no recordava aquesta olor tan característica de l'Índia, una barreja d'espècies i gasolina.

Només sortir de l'aeroport el primer que comentem és: "Fa calor, però tampoc n'hi ha per tant!". És clar que només són les 6:50 del matí. A mida que avancen les hores, la calor es fa insuportable.

Havíem estat a Delhi al febrer del 2008, però ara veig la ciutat molt diferent; no m'impacta tant, ni el trànsit ni la gent. Quan sortim a passejar no portem el mapa i la guia, ja coneixem els llocs on volem anar i no ens deixem intimidar pels rickshaws que insisteixen a portar-nos aqualssevol lloc ni pels venedors que volen fer-nos comprar qualsevol cosa.

L'aventura ha començat!

Les vaques a l'Índia


El cablejat a l'Índia


Els Rodamons passejant per l'Índia