dijous, 27 de desembre de 2012

Feliç 2013 i bona nova era


Un altre any s’acaba. Però aquesta vegada, no només finalitzem l’any sinó també una era. I quan un cicle finalitza, en comença un altre. En aquesta nova etapa tenim l’oportunitat de rectificar tot allò que no hem fet prou bé.
 
L’experiència ens ha demostrat que basar la nostra existència en un materialisme desmesurat, no és el camí. Rectifiquem, doncs, i orientem-nos cap a una vida més sana i equilibrada on la tolerància, la compassió, l’amor i el respecte envers els altres, envers la natura i envers nosaltres mateixos, ocupin un lloc destacat en la nostra escala de valors.
 
Una nova consciència està naixent i cadascú de nosaltres hi té un paper destacat. Atreveix-te a somniar. Persegueix les teves il·lusions. Crea la teva pròpia realitat.
 
Tot any que s’acaba, planteja nous propòsits per al proper. Quins són els teus?
 
Fes realitat els teus somnis
Fes el viatge de la teva vida
 
 

dijous, 29 de novembre de 2012

Què t'aporta un viatge?


Em costa molt respondre aquesta pregunta amb paraules concretes. Quan penso en viatjar em vénen un reguitzell d’emocions, sensacions, reflexions, moltes d’elles subtils, que demostren els canvis importants que aporta el viatjar, però em resulta extremadament complex plasmar-les. Malgrat tot, tinc la necessitat d’intentar-ho.

Com a viatgera que em considero, a pesar que, com tot a la vida, acaba sent més una actitud que altra cosa, una de les sensacions cabdals que m’aporta el viatjar és experimentar la llibertat. Llibertat en majúscules. Llibertat per fer el que vull i ser jo mateixa. Quan viatjo connecto amb la meva ànima i em deixo guiar per la intuïció, i és en aquest estat quan ocorren coses màgiques. El viatge em fa tornar a la infantesa, cada dia descobreixo coses noves i em deixo sorprendre amb la innocència d’un nen. Viatjar m’ajuda a aprendre. I sobretot, a desaprendre. Desaprenc allò que creia inqüestionable i modifico el meu sistema de creences. Així em flexibilitzo i començo vertaderament a comprendre.

Una altra de les coses valuoses que m’aporta un viatge és la gent amb la que em creuo pel camí. A més de les persones amb qui he compartit moments especials pels diferents països del món, també he conegut un munt de gent a través d'aquest bloc; viatgers que buscaven informació, aventurers que també volien fer la volta al món com nosaltres, curiosos, lectors fidels, lectors ocasionals... Tots ells han format part del viatge i han contribuït a enriquir el cúmul d’emocions que m’envaeix cada cop que penso en la paraula “viatjar”.

Una d’aquestes persones és l’Edu, del "Com gotes a l'oceà", amb qui mantenim una amistat on-line que hem tingut la sort de desvirtualitzar en un parell d’ocasions. Ara fa 5 anys que el “Com gotes” va començar el seu viatge i sempre ho tenim molt present, perquè, no sé si ho saps, Edu, però el mateix dia que naixia el teu bloc, nosaltres començàvem la nostra volta al món. I sóc de les que pensa que res passa per casualitat.

Descobrir el “Com gotes” (i el seu autor, evidentment!) ha estat una gran troballa. Tot i que alguna temporada no l’he seguit tan assíduament, tard o d’hora sempre hi acabo tornant perquè em convida a reflexionar, em fa viatjar per l’Índia, m’aporta uns coneixements tecnològics totalment desconeguts per a mi, m’emociona amb poesia, em culturitza, em descobreix nous punts de vista... Com expliques al teu primer post, si les teves gotes no hi fossin, jo estic segura que l’oceà les trobaria a faltar.

Moltes felicitats, Edu, i una forta abraçada dels Rodamons! 


Aquest article ha estat escrit per commemorar el cinquè aniversari del "Com gotes a l'oceà", dins de la iniciativa duta a terme pel seu autor, Eduard Muntaner, titulada "Gotes obertes", en la que ha convidat a diferents blocaires a publicar quelcom al seu bloc.

diumenge, 21 d’octubre de 2012

Viatjar amb tren per l'Índia

Sens dubte, la manera més pràctica de moure's per l'Índia és amb tren. L'extensa xarxa de ferrocarrils arriba a bona part d'aquest vast país.

Com tot a l'Índia, pot esdevenir lleugerament complicat, i treure un bitllet de tren, no n'és l'excepció. Quan arribes a l'estació has d'omplir un formulari que sembla paper de fumar amb el teu nom i cognoms, passaport, nº i nom del tren que vols agafar (cosa que probablement no en tens ni idea), la classe que vols reservar, a quina parada pujaràs i a quina baixaràs. Si tens dubtes (com el nº i nom del tren), sempre pots fer una llarga cua on, un cop aconsegueixis arribar a la finestreta, et facilitaran aquesta informació.

Una altra opció és reservar els bitllets per internet, per estalviar-te esperes i empentes, a la web Cleartrip. És molt còmode però s'ha de tenir en compte que aquí no surten tots els trens que circulen per l'Índia sinó només les rutes principals. Acostuma a passar que, segons Cleartrip ja no queden bitllets disponibles, en canvi si et persones a l'estació, sí que pots comprar-ne.

Un altre tema que a mi em va costar molt d'entendre és el de les diferents classes. Dins de cada tren hi ha vagons de luxe, estàndar i de senzills. O sigui que segons com vulguis viatjar o segons el pressupost que tinguis, pots anar a tot luxe amb les altes esferes o amb les classes socials més humils.

Resum de les diferents classes (de més luxe a menys):
  • AC1: 1ª amb aire condicionat. 4 llits per compartiment.
  • AC2: 2ª amb aire condicionat. 6 llits per compartiment.
  • AC3: 3ª amb aire condicionat. 8 llits per compartiment.
  • SL (sleeper class): sense aire condicionat. 8 llits per compartiment.
Per viatjar en qualsevol d'aquestes 4 classes s'ha de fer reserva prèvia, és segura i està la mar de bé per dormir-hi.
  • CC: vagons amb cadires i aire condicionat
  • 2S: vagons amb cadires i sense aire condicionat.
  • II: sense aire condicionat, amb cadira i sense reserva.
Els vagons II són els que van més plens, com que no es necessita reserva, allà s'hi encabeix tothom. A més dels passatgers, també s'hi passegen els venedors ambulants que ofereixen chai, samosas, fruits secs, plats cuinats, fruita, diaris... Una vegada, fins i tot va pujar un encantador de serps que va obrir el seu cistellet de vímet d'on en va sortir una serp que s'enfilava al ritme de la flauta. En aquests vagons és on veus i vius l'Índia en tota la seva essència. Recomano fer-hi algun viatge, és tota una experiència. Ara bé, no se t'ocorri agafar un d'aquests vagons per fer un trajecte de 20 hores, pots arribar destrossat!

Aquí teniu un vídeo dels diferents trajectes que vam fer amb tren durant la nostra estada a l'Índia al 2011 (clica damunt la imatge):




Més informació útil sobre els trens a l'Índia (en anglès):

diumenge, 14 d’octubre de 2012

Aires de tardor

Les temperatures han baixat.
El dia s'escurça.
Ve de gust abrigar-se amb un jersei i
arrupir-se al sofà amb una tassa calenta a les mans.
Benvinguda a casa, tardor.
 


 

dissabte, 6 d’octubre de 2012

Els colors de l'Índia; diversitat seductora


Ja sabeu com m’agrada l’Índia. També sabeu com m’agrada la fotografia. Les meves dues passions s’han retrobat en l’exposició que presento al Casal de Barri Can Rectoret (C/Via Làctia, 4, Barcelona), fins al 31 d’octubre.

Durant el viatge de la volta al món (2007-2009), el país que més em va captivar va ser l’Índia, per la cultura mil·lenària, la complexitat que la conforma, els contrastos que ofereix, el pacifisme de la seva gent i, evidentment, pels colors. L’any passat vaig tornar a aquest indret misteriós per 3 mesos i les sensacions van ser tan intenses com el primer cop. (A l'etiqueta India 2011 en podeu veure les cròniques).

En aquesta exposició fotogràfica, us mostro la meva fascinació per les petites coses, com una àvia rentant el seu nét, uns monjos resant al temple o un pelegrí en busca de la salvació. Escenes quotidianes, impregnades dels potents colors de l’Índia.

 

dilluns, 24 de setembre de 2012

La mirada de la Mantis. Qui observa a qui?


Sovint, quan entrem en contacte amb la natura, pensem, fruit del nostre egocentrisme,  que estem sols. El primer que ens ve al cap és com n’estem de bé en aquesta solitud. Però a la que observem una mica més..., res més lluny de la realitat!
 
Potser sí que estem sols com a espècie humana, però hi ha un munt d’espècies del regne vegetal al nostre voltant: des d’arbres que fa més anys que nosaltres que es troben a la faç de la terra, fins a petits brins d’herba que esclafem a cada passa sense ni pensar-hi.
 
Una mirada més profunda et porta a descobrir l’abundància del regne animal: ocells creuant el cel, d’altres que els sents cantar malgrat no aconsegueixes veure’ls, papallones voleiant nerviosament, formigues atrafegades creuant una pista d’obstacles,  libèl·lules parades al cim d’una canya... Com més a poc a poc vas, més éssers vius descobreixes al teu voltant i més ridícul es torna el pensament inicial sobre “Que bé que estic aquí tot sol!”
 
I aleshores te n’adones que tu no ets l’únic que observa, sinó que també estàs essent contemplat per algú altre. Quan descobreixes a un animal, quanta estona fa que ell ja t’ha presenciat? I la quantitat d’insectes que ni tan sols ets capaç de veure? Qui espia a qui? Pregunta’t si realment tu ets l’observador o simplement ets l’observat, ja que, sovint, res és el que sembla a primera vista.
 
 
 
Mantis religiosa a Los Monegros, Aragó.
 

dimecres, 8 d’agost de 2012

Crisis que no surten als mitjans

Estic tipa de sentir a parlar de la crisi financera de la zona euro; que si l’íbex 35, que si la prima de risc, que si la desconfiança dels mercats, que si el rescat o l’ajut o digues-li com vulguis... I mentre aquí ens debatem sobre quin futur ens espera, altres països, com Brasil, Xina, Índia, Rússia i Mèxic, emergeixen amb força i es desmarquen com a futures primeres potències.

D’aquests països que opten a la categoria de potència mundial, l’Índia em fascina especialment (com molts de vosaltres ja sabeu). Fins a dia d’avui hi he estat dues vegades: 2 mesos i mig al 2007-2008 i tres mesos al 2011.

Allà hi tinc un nen apadrinat, en Mustaph, a través de la Fundació Vicenç Ferrer. Al 2007 vaig tenir la sort de conèixer-lo personalment, a ell i a la seva família. Viuen en un poble perdut al sud de l’Índia, on la terra és eixuta i només es veuen rocs i matolls ressecs. En una cabana senzilla conviuen en Mustaph amb el seu germà, la seva germana i els seus pares.

Avui m’ha arribat una carta de la Fundació on m’informen que en Mustaph, que tan sols té 16 anys, ha hagut de deixar l’escola a causa de la dura situació econòmica que està vivint la seva família. Els seus pares són agricultors però aquest any hi hagut una sequera terrible i no han caigut ni les sis minses pluges anuals que necessita el cultiu del cacauet.

Per poder sobreviure, en Mustaph ha hagut de deixar l’escola, marxar de casa i emigrar a un poble que està a 250 km del seu, per treballar, de sol a sol, amb una excavadora. Guanya 60 € al mes.

I nosaltres, aquí, ben còmodes des del sofà de casa, seguim dient que estem molt malament, que tot està fatal, que no sabem què ens espera. Doncs a molts països, el futur immediat és sempre incert i fràgil. Malgrat ser economies emergents, bona part de la seva població viu en una crisi permanent i les seves vides pengen d’un fil.

Tota la meva admiració, respecte i bons desitjos cap a en Mustaph.


En Mustaph (el segon començant per la dreta) amb la seva família,
ben content amb el polo a ratlles que li acabàvem de regalar
quan el vam anar a visitar al seu poble al 2007.

diumenge, 22 de juliol de 2012

Peratallada


Hi ha indrets que conviden a la introspecció. Llocs on es respira una quietud serena que fa que de manera natural brollin reflexions profundes.

Per a mi, un d'aquests llocs són els carrers empedrats de la vila medieval de Peratallada, en un dia entre setmana i fora de temporada, quan no hi ha ningú i l'única companyia per als teus pensaments és el ressó de les teves passes.





diumenge, 15 de juliol de 2012

Premis Blocs Catalunya

Ja està obert el període de votacions pels Premis Blocs Catalunya 2012, organitzats per l'associació Stic.cat. L'objectiu d'aquesta entitat és generar interactivitat i innovació en el context de la cultura i la llengua catalanes mitjançant l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Els premis s'organitzen en 15 categories temàtiques i, com ja és habitual, "El viatge dels Rodamons" es presenta a la categoria "Turisme i Viatges". Tots podeu participar en el procés de votacions, només cal que us registreu com usuari al web stic.cat i ja podreu emetre els vostres vots, a raó d'un per categoria.

Si us agrada aquest bloc, no us hi penseu més i voteu-lo!


dissabte, 30 de juny de 2012

Malalts de viatges

Hi ha qui es pensa que l’afany de viatjar es cura amb l’edat. O quan has realitzat una aventura contundent, com fer la volta al món durant més d’un any. Hi ha qui creu que, quan has viatjat molt, et passen les ganes de seguir viatjant perquè ja has vist molts indrets sorprenents, de manera que el teu interès s’ha anat saciant. I res més lluny de la realitat.

Quant més viatges, més ganes en tens. Quants més països coneixes, més conscient ets que n’hi ha molts més per descobrir. La curiositat no minva, tot al contrari, es retroalimenta i a cada viatge que fas te’n surten cinc més que anheles realitzar en un futur. El món és molt gran i hi ha tants racons per perdre’s...!

És per això que gaudim tant de trobades com la d’ahir, amb viatgers que també han fet la volta al món i altres que estan a punt de fer-la. De fet, aquestes reunions són necessàries, són el grup de suport que tot malalt de viatges necessita. Un grup on es comparteixen experiències i emocions, on es fa patent la diversitat de formes de viatjar i a on, sobretot, es reviuen il·lusions. Està més que contrastat que els grups de suport aporten beneficis substancials als col·lectius que pateixen diferents tipus d'addiccions. Doncs, de la mateixa manera, els malalts de viatges també necessitem les nostres trobades terapèutiques.

Bon viatge, Joan i Èlia.

el David i la Mireia, la Marta i en Joan i l'Èlia.

diumenge, 10 de juny de 2012

Més entrevistes...

Ja sabeu com m'agrada parlar sobre la volta al món. Molts també sabeu que m'encanta la ràdio. Així doncs, no és d'estranyar que m'entusiasmi cada cop que em conviden a la ràdio a parlar sobre la volta al món i el llibre que ha nascut d’aquesta experiència. I si, a sobre, el conductor del programa és una persona cordial, activa, inquieta, divertida, fresca i encuriosida, el temps passa volant i podria seguir explicant anècdotes i responent preguntes durant hores i hores, com aquell qui es retroba amb un vell amic al bar i no té pressa per tornar a casa.

Miquel Murga, presentador i director de“El millor de cada casa”, Ràdio 4.


Imatge extreta del web del programa.

Clica l'enllaç per sentir l'entrevista (comença al minut 25:15)
http://www.rtve.es/resources/TE_SELMILL/mp3/4/2/1339315324524.mp3


dilluns, 28 de maig de 2012

Una tarda a Barcelona

Com que fa temps que no viatjo i enyoro la sensació de descobrir racons nous i sorprende'm de tot, decideixo fer de turista a la meva ciutat. Em penjo la càmera al coll i surto a passejar pel centre, sense presses, agafant carrerons que no acostumo a transitar, observant la gent i badant a cada cantonada.

La ciutat m'ofereix infinitat de coses que em fascinen:

Els carrerons estrets del Raval.


Gent de totes les nacionalitats amunt i avall pel carrer Hospital.


El bar Mendiazábal, tan popular com diminut, encabit a una cantonada.


Capficats amb les seves reivindicacions, els veins ni s'han adonat que han penjat el cartell del revés.


Comerços que m'apropen països llunyans.


A la Rambla l'espectacle està assegurat i sempre hi veus quelcom que et crida l'atenció.


Els animals també desitgen sortir al carrer.


I, per acabar, una grua al Moll de la Fusta per llançar-se cap per avall des de les alçades.


És ben bé que aquesta ciutat acull a tothom i cadascú troba el seu espai per sentir-s'hi bé, independentment dels orígens, la cultura o la condició social.

Fa uns dies, una amiga mexicana afincada temporalment a Barcelona em deia que estava enamorada de la ciutat. I ara ho entenc. Si et deixes, Barcelona t'enamora!

diumenge, 20 de maig de 2012

"Viatgers del món", a Vilaweb

Ja fa més de tres mesos que em van fer un entrevista per a Vilaweb sobre la volta al món. Em van enregistrar amb vídeo durant gairebé una hora mentre responia a les preguntes de dos estudiants de periodisme, la Laura Fabregat i en Sergi Castells. En d’altres dies van fer la mateixa entrevista a en Jordi Roca, en Xevi Guillaumes i la Montse Viñuelas i la Catelina Capellà.

El resultat final és aquest reportatge on es presenten quatre idees sobre la volta al món i alguna pinzellada de les diferents opinions de cada viatger.



diumenge, 13 de maig de 2012

II Congrés de bloggers "Volta al Món"

Fruit de l'èxit del I Congrés de bloggers Volta al Món d'ara fa un any, ahir se'n va celebrar la segona edició al teatre Alexandra de Barcelona, a càrrec d'en Marc Elena i la Mireia Salvador, de Club de Viatges. L'esdeveniment va reunir prop d'una trentena de viatgers que han fet la volta al món i han creat un bloc des d'on han anat compartint les seves aventures.

El bloc del matí, centrat en oferir informació útil i pràctica, el va encetar en Pol, que després d'un any sabàtic de viatge per Àsia, s'ha acabat establint a Bangkok.


En Joan i l'Èlia ens van explicar com porten els preparatius per fer la seva volta al món, ja que, malgrat que tècnicament encara no han començat l'aventura, es troben en aquesta fase prèvia de preparació per la que tots els que hem fet la volta al món hem passat (i ja ens queda força lluny, digue-m'ho tot!)


Vam tenir connexions via skype amb la Txell i en Xavi des de Beijing, que es troben just a la meitat de la seva volta al món, i amb en Francesc Balagué des de Rio de Janeiro, on actualment està vivint, que ens va confessar el motiu del seu trasllat a la ciutat brasilera. També va aprofitar per fer-nos cinc cèntims del seu actual projecte d'escriure un llibre sobre la seva volta al món i de com està obtenint finançament per publicar-lo gràcies al micromecenatge a través de Goteo.



En Marc i la Mireia ens van comentar coses a tenir en compte a l'hora d'escollir un destí, com per exemple: el clima, si prefereixes natura o grans ciutats (o ambdues), comoditat o aventura, si necessites descansar o vols un viatge trepidant, etc.


I per acabar el bloc del matí, el Javi i la Bibi ens van animar a fer realitat els nostres somnis, amenitzant-ho amb divertides anècdotes del seu viatge.


La tarda es va desenvolupar amb un seguit de ponències breus de 15 minuts sobre experiències concretes de viatge que no us podem explicar perquè no ens hi vam poder quedar.

Tot i així constatem que el congrés va ser tot un èxit, ja que sempre és interessant assistir a xerrades que t'obren la ment sobre altres maneres de veure la vida i és una molt bona ocasió per retrobar-te amb viatgers com l'Enric i la Cèlia, el Raúl i l'Eva, l'Eva i l'Aleix, l'Oriol Sala i en Miquel Gascon, entre d'altres.

dilluns, 7 de maig de 2012

Entrevista a "El millor de cada casa", amb Miquel Murga






Imatge del web rtve.es

El dissabte vaig participar en una entrevista de ràdio a tres bandes, amb el llibreter Oriol Massó, de la llibreria Horitzons, que estava amb mi a l'estudi, i l'aventurer Albert Bosch, el primer català a creuar l'Antàrtida, que va intervenir per telèfon.

L'entrevista va ser una xerrada informal, conduïda per Miquel Murga, director del programa "El millor de cada casa", de Ràdio 4, a partir de la iniciativa duta a terme per l'Oriol Massó el dia de Sant Jordi que va consistir en reunir a viatgers i aventurers que haguéssim escrit un llibre per tal que proposéssim alguna "recepta anticrisi" a partir de la nostra experiència.

Clica el reproductor per sentir l'entrevista:



dijous, 26 d’abril de 2012

Sant Jordi

Així de bé va anar la diada de Sant Jordi a la paradeta que els Rodamons vam muntar al Passeig de Gràcia 30, a Barcelona.

Clica damunt la imatge per veure el vídeo

dimarts, 17 d’abril de 2012

Sant Jordi 2012

Aquest Sant Jordi... "El viatge dels Rodamons" surt al carrer!

Vine a la parada que posem al Passeig de Gràcia 30 (amb Diputació), Barcelona. Podràs xafardejar el nostre llibre, xerrar amb els Rodamons sobre viatges, comentar qualsevol curiositat que tinguis respecte com fer la volta al món... O, senzillament, passa a saludar-nos.

Ens farà molta il·lusió veure't!

A tots els que compreu el llibre a la nostra parada, us farem un 20% de descompte.

dimarts, 10 d’abril de 2012



Durant tot el mes d'abril, tens un 20% de descompte en la compra del llibre "El viatge dels Rodamons" on-line.

Aprofita l'oferta!

dijous, 5 d’abril de 2012

Entrevista sobre la volta al món a "Posa't al dia", de Mataró Ràdio.

Així va anar l'entrevista al programa "Posa't al dia", de Mataró Ràdio.



Durant 50 minuts vam estar parlant sobre les vivències, punts de vista, aventures i desventures de la volta al món que vam fer del desembre del 2007 al febrer del 2009 i del llibre que narra aquesta experiència, "El viatge dels Rodamons".

Es notava que la Carlota Burrel, la Clara Esparrach, l'Alexandra Pujades i el Jorge Heredia -l'equip del programa- s'havien amarat de les nostres anècdotes, tant del llibre com del bloc, ja que l'entrevista em va fer tornar a reviure moments del viatge.

La veritat és que la tarda se'm va fer curta, jo hauria seguit parlant sobre l'aventura de fer la volta al món en tan bona companyia.


Començant per l'esquerra:
Carlota Burrel, Mireia Puntí, Jorge Heredia, Clara Esparrach i Alexandra Pujades

dissabte, 31 de març de 2012

II Congrés de Bloggers Volta al Món

Conèixer gent que ha fet realitat idees que a tu tot just se’t passen pel cap en un estat embrionari, t’ajuda a prendre decisions. Perquè, desenganyem-nos, pràcticament tot el que se’ns ocorre, ja hi ha algú altre que prèviament ho ha pensat o, fins i tot, ho ha fet.

I això és el que ens va passar a nosaltres quan vam començar a fantasiar amb l’idea de fer la volta al món. Vam conèixer un noi que l’havia acomplert i ens va explicar tota mena d’aventures amenitzades amb fotos d’indrets paradisíacs i, a més de fer-nos somniar desperts, va resoldre els dubtes i temors que teníem. Podríem assenyalar perfectament amb el dit qui va ser el “culpable” de la nostra volta al món, tot i que ell no sé si n’acaba de ser plenament conscient.

Per aquest motiu són tan engrescadores les trobades com el II Congrés de Bloggers Volta al Món, organitzat per Club de Viatges, on més de 30 blocaires que han fet la volta al món explicaran la seva experiència. Una bona oportunitat per conèixer viatgers i, qui sap, potser per llençar-te tu també a l’aventura de fer la volta al món.

II Congrés de Bloggers Volta al Món
Teatre Alexandra (Rbla. Catalunya, 90. Barcelona)
12 de maig del 2012
de 10.00 a 18.00h
Entrada gratuïta. Fes la teva inscripció.

Vídeo promocional

dimarts, 27 de març de 2012

"Posa't al dia", Mataró Ràdio

Dimecres 28 de març, a les 18.00h, estarem al programa de viatges "Posa't al dia", de Mataró Ràdio.

Parlarem sobre la volta al món i el llibre que hem publicat a partir de la nostra experiència, "El viatge dels Rodamons".

I tu, tens ganes de viatjar?

Sintonitza'ns al 89.3 fm (si estàs al municipi de Mataró) o escolta'ns per internet.

dimecres, 21 de març de 2012

La primavera ha arribat

A tothom li agrada la primavera i, probablement, és perquè ve després de l’hivern. A l’hivern fosqueja aviat i et ve de gust quedar-te a casa. El fred et fa caminar encongit i no tens ganes d’estar al carrer, prefereixes llocs interiors. Les poques hores de llum contribueixen a que baixis el ritme i et conviden a la quietud. Tot es conjuga perquè et recullis i estiguis amb tu mateix, interioritzant, reflexionant.

I, de sobte, arriba la primavera. El dia s'allarga, les flors despunten i les abelles brunzeixen atrafegades sota els ametllers, pol·linitzant metòdicament tantes flors com poden, sense descans. Aquesta època de l’any t’empeny a sortir al carrer, socialitzar i posar en pràctica tot allò que has meditat durant l’hivern. És el moment de passar de la reflexió a l’acció i atrevir-te a fer allò que veritablement creus que has de fer.

Quin ha estat el teu somni durant aquest hivern? Ha arribat el moment de fer-lo realitat. Benvinguda, primavera!

Xerrada sobre la volta al món a Muntanya de Llibres


Pels que no vau poder assistir a la xerrada que vam fer sobre la volta al món a Muntanya de Llibres, Vic, us deixem aquest vídeo.

El so no és gaire bo, per sentir alguna cosa haureu de pujar el volum al màxim i posar-hi imaginació!


dilluns, 12 de març de 2012

Xerrada sobre la volta al món i presentació del llibre a Muntanya de Llibres, Vic

Qui no ha pensat alguna vegada en deixar-ho tot i marxar a fer la volta al món? Doncs nosaltres ho vam pensar... i ho vam fer!

Dissabte estarem a la llibreria Muntanya de Llibres, a Vic, per fer una xerrada amb audiovisual sobre la nostra volta al món i presentar “El viatge dels Rodamons”, el llibre que ha nascut d’aquesta experiència.

Si t'agrada viatjar, vols fer la volta al món o simplement tens de ganes de passar una bona estona i compartir vivències amb altres viatgers, vine a veure'ns.
  • Quan: Dissabte 17 de març, a les 17.00
  • On: Muntanya de Llibres. C/Jacint Verdaguer, 31. Vic

dimarts, 6 de març de 2012

Monestir de Santes Creus

Damunt d’un jaç de palla sobre pedres centenàries, en una immensa sala diàfana d’arcs apuntats, de 46m de llarg per 11m d’ample, de parets d’un metre de gruix, l’un al costat de l’altre. Així és com dormien primitivament els monjos del monestir de Santes Creus, amb res més per abrigar-se que l’hàbit que duien posat dia i nit. Amb el pas del temps es toleraren les cel·les individuals i aparegueren els primers llits amb màrfega de palla.

Fundat el 1168 és un dels més grans i millor conservats conjunts monàstics cistercencs que es poden visitar, una joia de l’art medieval català. Està situat al poble de Santes Creus, a la riba esquerra del riu Gaià. Actualment és l'únic monestir de la Ruta del Cister que no té vida monàstica.

Tal com dicta la Regla de Sant Benet (conjunt de normes que segueixen els monjos de l’ordre del Cister), dins del monestir es troba tot el necessari perquè els monjos no hagin de sortir, ja que uns dels trets definitoris dels cistercens són la solitud i l’aïllament.

El fred i la humitat que sento a l’entrar a les estances em fan esgarrifar només d’imaginar-me com de dura havia de ser la vida per a aquesta comunitat caracteritzada per una extrema austeritat.

Façana de l'esglèsia, on s'observen tres estapes constructives: portalada romànica, finestral gòtic, merlets quan Pere el Cerimoniós ordenà la fortificació del monestir.


Claustre gòtic (s.XIV), ric en decoració, allunyat dels preceptes de senzillesa dels monjos cistercencs, amb el cimbori al fons.


La llum s'esmuny a través dels arcs de la galeria del claustre.


Detall d'un capitell


Sepulcres reials de Pere el Gran (a primer terme) i de Jaume el Just i la seva dona Blanca d'Anjou (al fons)


Porta Reial (s. XIV)

divendres, 24 de febrer de 2012

Monestir de Poblet

L’abadia de Santa Maria de Poblet, fundada al segle XII, és un dels conjunts monàstics més importants que es conserven, ja que reuneix una associació única de formes i d’estils arquitectònics. Contràriament al que podria semblar, aconsegueix una perfecta unitat, mantenint l’ordre i la pau.

El monestir acull a una comunitat de monjos de l’ordre del Cister, nascuda a la Borgonya francesa al segle XI. Dita ordre segueix la Regla de Sant Benet, però d’una manera més estricte, accentuant-ne els seus preceptes fonamentals: pobresa, treball manual, aïllament. Així doncs els monjos cistercencs eviten qualsevol mena de luxe i intromissions en els afers de la vida mundana i es centren en la pregària, la lectura i el treball.

La vida dels monjos es podria resumir en “ora et labora”. Diu Sant Benet que els monjos ho són de debò quan viuen del treball de les seves mans. Actualment, a Poblet, a banda de les tasques domèstiques necessàries (cuina, bugaderia, neteja, etc.) i dels oficis més especialitzats (infermer, administrador, bibliotecari, professors, organista, director del cor, impressor, porter, hostatger, encarregat de la botiga, hortolà, etc.), es duen a terme treballs d'enquadernació i de ceràmica.

La jornada monàstica comença a les 5.15 de la matinada, amb les matines, la primera pregària del dia, quan encara és de nit. La tradició monàstica considera que la nit és l’espai més propici al silenci i a la pregària. És el silenci un dels pilars de la vida espiritual, imprescindible per a la introspecció, per aquest motiu els monjos fan moltes de les seves activitats en silenci, com per exemple els àpats, mentre un d’ells llegeix texts religiosos.

A Poblet el silenci inunda el monestir, les activitats quotidianes, els pensaments... El silenci ho és tot. I és així com els monjos segueixen el seu camí; aliens al món, amb una rígida austeritat i... en silenci.


 Monestir de Poblet

Claustre

Una de les estances del monestir

 Esglèsia

Detall de porta i finestra